9 d'Octubre

Cada 9 d’Octubre la consciència col·lectiva dels valencians llança un crit a l’aire.

No som un poble violent, ni fanàtic, ni ignorant. Som un poble amable, acollidor i tranquil. Per això el nostre crit es d’amor i de pau, com sàviament indica l’Himne de la Comunitat Valenciana en la seua última estrofa.

El nostre crit és d’autoafirmació i solidaritat, és un crit que no alça fronteres sinó que obri nous camins.

Des de el Partit Popular de Gandia tenim ben clars estos camins que ens parlen de futur i de prosperitat, sabent ben bé que les seues fites les marquen el passat i la tradició.

El 9 d’Octubre és el dia que recordem i festegem tot açò: lo que volem i lo que voldrem; lo que anhelem i lo que ensomiarem. El progrés es senzillament l’ensomi d’una vida millor però posat en pràctica i, naturalment, treballant en il·lusió per a dur-lo avant.

Som part d’un poble vell. La bella imatge d’un poble en marxa cap a la consecució d’elevades metes té una plasmació clara en la Real Senyera del Regne de València que avança per carrers i places congregant a tota la gent. No hi ha distinció social que valga. Hòmens i dones, jóvens i ancians, d’unes idees i d’unes atres idees.

Hi ha pocs pobles en Europa que tinguen esta solera i esta projecció de la seua germandat. València, este dia del 9 d’Octubre, és un eixemple per a Espanya i per a totes les atres comunitats autònomes. Respirem pau al caliu de la nostra bandera, baix el simbòlics colors que cantara el poeta:





“Groc d’espiga i roig de sang

devallant del blau del cel,

fins a tu no arriba el fanc

sols arriba el sant anhel”


Alguns partits s'excusen en que ensenyar la nostra senyera i cantar el nostre himne és motiu de crispació.

Per a nosaltres, ensenyar els nostres símbols és motiu d'orgull i de reafirmació en la nostra identitat.

És l'orgull de ser i sentir-mos valencians, mentre que altres reneguen, s'avergonyeixen o s'han venut al millor postor, nosaltres ens sentim orgullosos de la nostra reial senyera i del nostre himne... i tan culpable és el que renega com el que l'amaga per conveniència.


El nostre passat ens projecta com un poble treballador que, unit, ha sabut fer-li front i superar amb èxit una i mil dificultats. Per açò, estic convençut que, una vegada més, sumant totes les nostres
forces i capacitats, els gandians aconseguirem eixir enfortits d'estos
temps de crisi econòmica, i aconseguir nous i més alts nivells de prosperitat i benestar, però sempre -com així ha sigut al llarg de la nostra història- des de la solidaritat, la justícia i la llibertat.




En unes atres paraules, i per a dir-ho ben clar: els valencians som valencians.

Posseïm l’orgull d’haver llaurat una cultura pròpia a lo llarg del temps, solc a solc i pas a pas. El 9 d’Octubre és el dia que tenim la possibilitat de cridar esta evidència. Sense fúries i sense odis. El Poble Valencià té la virtut de no saber odiar. Som pacífics per naturalesa. Per això patim estoicament totes les agressions i continuem treballant sense trencar el nostre somriure, amb la sincera convicció de saber que tenim raó. Tot lo roïn passarà, és llei de vida. Al final triomfarà la veritat. La veritat està unida a la llibertat. No fa falta ser creient per a entendre esta aguda cita evangèlica: “la veritat et farà lliure”. Sense veritat no pot haver llibertat, perquè els enganys i les mentires només engendren violències i esclavitut.

És el dia de la Pàtria Valenciana. És el Crit de la Senyera, el Crit de la Llengua i el Crit de la Valencianitat.


Que tan important celebració siga, més que mai, un acte de reafirmació col·lectiva, una manifestació de la nostra voluntat i el nostre desig de continuar fent Història com un poble singular que mira al futur esperançat i ple d'il·lusió, i que, un any més, ix al carrer per a mostrar orgullós els seus símbols i per a hissar la nostra Reial Senyera, que és l'emblema d'esta terra.


VIXCA GANDIA
VIXCA VALÈNCIA,